Pàgines

18 d’agost de 2017

17 Agost 2017 #TotsSomBarcelona i #Cambrils

17 Agost 2017


- Papa els dolents tenen telèfon mòbil?
- Segurament que en tenen.
- I la policia té el telèfon de tothom.
- Doncs sí, tots els mòbils pertanyen a una persona i la policia pot saber a qui correspon.
- Doncs perquè els mossos no truquen al terrorista i així ja saben on és.
- ...


18 Agost 2017


El mosaic de Joan Miró o del Pla de l'Os de les Rambles de Barcelona ja s'ha convertit en punt de trobada de la gent de pau.

video





10 d’agost de 2017

Font de les Tàpies - Calders

Quasi em feia vergonya no conèixer aquest indret, a la vora de casa, així que hem aprofitat el matí per fer una escapadeta.

6 d’agost de 2017

Incendi 2017 Artés - Sant Joan d'Oló

Incendi 2017 Artés - Sant Joan d'Oló


Avui toca dormir amb un ull obert

 

Portada Panini Neymar Jr

Sres de Panini España, mi hijo pregunta si le sirven los cromos de temporadas anteriores o van a sacar un album actualizado.


28 de juliol de 2017

Carta del pare del porter Nil Marin López

Preparant l'equipació per la propera temporada m'he trobat amb aquesta història, potser la recordareu, jo no la coneixia.
Ara que estic al "lado oscuro" als camps de futbol, és a dir darrere la porteria, em comença a fascinar aquest món i el companyerisme que i trobo (fins ara) amb altres pares i companys del petit.... també pares que segueixen pagant la seva frustració personal als camps de futbol (però això és un altre tema,...)
Comparteixo aquest escrit del pare, del Nil Marin López, porter del Girona mort a l'Octubre del 2013. L'equip de futbol Olímpic de Xàtiva, de Segona B, no va guardar un minut de silenci en memòria de Nil Marín, el porter del Girona CF que s'havia mort el dia abans en un accident de trànsit. L'Olímpic jugava contra el Llagostera i qui va impedir aquest gest fou Alfonso Rus, president del club i també dirigent del PP, president de la Diputació de València i batlle de Xàtiva. 




'El meu nom és Víctor Marín. Sóc d'aquells homes que quan toca seure en els despatxos de la gent important abaixen la mirada i s'amaguen les mans per la vergonya que de vegades em fa d'ensenyar-les, plenes de nafres i esgarrinxades de tant treballar. Jo vaig seure a la seva taula. El despreniment d'un mur en la carretera d'accés al castell de la ciutat que vostè governa em va fer venir corrents fins a Xàtiva; calia fer una actuació d'urgència, calia estabilitzar la zona d'esllavissada per evitar que empitjorés. Amb l'ajut de la seva secretària i la informàtica, vam enllestir ràpidament un petit pressupost per a poder posar mans a l'obra i fer una actuació d'urgència.

Asseguts a la seva taula, jo li vaig explicar en què consistien cadascuna de les actuacions descrites en l'oferta: el sanejament del talús, els ancoratges, el formigó projectat. Vostè va donar-hi el vist-i-plau i me'l va signar amb la condició que l'actuació fos immediata. I així va ser. En pocs dies el problema ja va ser resolt. Pot ser que amb aquestes dades que li he donat pugui recordar-me o, si més no, sap de què li parlo. 

Aquest dissabte passat he viscut el pitjor episodi de la meva vida: se m'ha matat un fill a la carretera. Un jove de vint anys, esportista, bona persona, amic de tothom. Quan dic de tothom vull dir de tothom, de catalans, de valencians, de madrilenys i de tots els països i de tots els colors. El meu fill es deia Nil Marín López-Pastor, nascut a Mataró, català d'arrel, besnét d'aragonès i nét d'andalusos per part de mare. Va estudiar als maristes de Mataró i actualment estudiava tercer de ciències d'activitat física a la Universitat de Girona.

Com a pare (no sé si ho és vostè), imagini's el dolor que tinc dins meu. Mentre escric aquesta carta m'he d'eixugar les llàgrimes que em banyen les ulleres que porto per a poder veure-hi de prop. El meu fill era el porter del filial del Girona, era aquell noi de vint anys mort dissabte quan anava a entrenar-se, pel qual els jugadors del Llagostera, companys i coneguts del Nil, li volien retre un partit d'homenatge fent un minut de silenci abans de començar el partit contra el seu equip. Però vostè s'hi va negar responent que si s'havia mort un porter del Girona ho lamentem però no ens incumbeix. Que si tant important era fer aquell homenatge, que el fessin el dia que juguessin a casa seva.

Doncs sí. Allà li farem aquest petit homenatge. Però de segur que no abaixaré la mirada ni m'amagaré les mans. Les portaré com sempre, esgarrinxades, ben nues i orgulloses de treballar per a qui sigui, siguin catalans, valencians, madrilenys, d'un color o d'un altre. En Nil era català, i molt. Com jo. I ho era el dia que vaig seure a la seva taula per resoldre un problema. Perquè nosaltres, els catalans, tant si som independentistes com si no, som gent d'ànima, carn i ossos com vostès. Vostès que diumenge ens van discriminar, com diuen en alguns tuits, perquè aquest porter era un nacionalista i no tenia cabuda fer-li un homenatge a casa vostra. 

De segur que aquell 19 de novembre de 2012 a vostè li hauria importat ben poc saber si jo era nacionalista o no, si els meus fills ho eren o no. Doncs avui, aquell home de les mans rebentades continua amb el telèfon a les mans per si algú de Xàtiva, de Madrid o de Sevilla el necessita i el pot ajudar. Aquesta és la gran diferència entre vostè i jo.

Mataró, 29 d'octubre de 2013.'

Coses que espera de l'estiu

Boig per l'orxata

16 de juliol de 2017

Cap de setmana a Calafell

Cap de setmana a Calafell

Cap de setmana a Calafell
Cap de setmana a Calafell

Museu Casa Barral

Museu Casa Barral 


Cap de setmana a Calafell

2 de juliol de 2017

Torneig de porters

Ahir es va celebrar una batalla de porters, amb 80 participants vinguts del Bages, Moianès, Berguedà, Penedès, Solsonès i Anoia.
Isaac va guanyar el torneig en la seva categoria de prebenjamí amb un empat i 9 victòries. Molt emocionant la semifinal amb un gol d'or que va jugar contra un excompany seu de l'any passat.
Molt enriquidor aquests tipus d'actes destinats als porters, un 10 per l'organització i la gent que ho fa possible i no només ahir, també en el dia a dia del campus d'estiu.


24 de maig de 2017

Dia 144 de 365

Entre xarxes socials, webs professionals d'uns i altres, projectes que van arribant i penjar un post el dia que no en tens ganes doncs 144 està més que bé!! 




22 de maig de 2017

Dia 142 de 365

Una altra nit amb febre.
A les 5 de la tarda li poso el termòmetre per veure com està, el miro de reüll i veig com bufa amb totes les seves forces sota la seva aixella,  lluitant contra les dècimes.


20 de maig de 2017

Dia 140 de 365

Ens han parlat molt bé del José Manuel, en la formació dels petits i només parlar amb ell ja et dónes compte que parles amb la veu de l'experiència.
I com el petit diu que sí, doncs ja tenim escola per la propera temporada i campus d'estiu.



19 de maig de 2017

Dia 139 de 365

I ara ens deixa el company de RRHH, un bon noi, resolutiu i de ben segur que li anirà tot rodat tal com és ell.
Emprendre el vol és una forma de no dependre dels altres, encara que a vegades costi sortir de la "zona de confort".

17 de maig de 2017

Dia 137 de 365 - Converses telefòniques

Punts de connexió

"Per què quan parlem per telèfon, parlem tant poc...
Ara quan digui ja, mires el sol,.. 3, 2, 1, JA!!! "

(i em fan pampallugues els ulls, millor fer això amb la lluna)

16 de maig de 2017

Dia 136 de 365 #Dimecres

Tot fent comprensió lectora a casa,...

Si la pregunta fos;
"Quin dia de la setmana t'agrada més", em podria imaginar la resposta.

Si la pregunta és;
"Quin dia de la setmana que vas a l'escola és el teu preferit", també m'imagino la resposta i la "clavo".


- "És el dimecres,... perquè a la tarda no tinc escola" - Em diu-

No em fa ni riure, ni plorar, seguim treballant amb el tema i confio molt en el curs vinent vingui el canvi, per petit que sigui serà positiu per a ell i que no m'hagi de dir per què no estudio per fer de mestre i així puc anar a treballar a la seva escola. La solució, no passa per fer jo de mestre d'ell.

Em ve de gust conèixer quins problemes tenen els nens que no van a l'escola, possiblement d'altres.. Tot i no ser freqüent, conec més d'un, de dos i de tres nois en edats infantils que no estan escolaritzats i algun motiu deuen tenir. Jo no vull això per a ell, crec que és necessari anar a l'escola com tantes altres coses que hem de fer i no ens agraden, però fer sempre les coses a disgust doncs és sinònim d'alerta.



15 de maig de 2017

Dia 135 de 365 #DiaInternacionalDeLaFamilia

Aquí la mida no importa, per petita que sigui.
#DiaInternacionaldelaFamilia De 2, de 3 o de més.
Els amics (de veritat) també s'inclouen.