Pàgines

26 d’octubre de 2016

Colònies escolars

Ja el tenim de colònies escolars



Just ahir dimarts, al CosmoCaixa, experts internacionals debatien la influència en l'edat adulta sobre les experiències obtingudes durant l'etapa infantil de les persones, un tema que quan ets pare t'interessa i quan per una qüestió laboral veus casos cada dia, doncs encara et posiciones més en format "ON" per intentar fer les coses el millor que pugis. 
Als petits els hem de deixar volar al seu ritme, que aprenguin a saber-se cordar les sabates i si no ho fan a temps, que sàpiguen per ells mateixos que es poden entrebancar i la conseqüència poden ser uns genolls pelats.

Ja vull que sigui divendres, per tantes raons que em falta espai al blog per explicar-ho.

20 d’octubre de 2016

Golejades i futbol base

Partir amistós a l'estadi Olímpic de Terrassa (no és el que menciono al blog)
Fa un parell de setmanes que ens va tocar anar a jugar amb un rival de la ciutat de Terrassa, a les 8:45 ja estàvem al camp contrari entre els desplaçaments i jugar en aquests horaris (a vegades) doncs toca llevar-se d'hora (allò que deia el Guardiola oi?). I com és habitual en aquestes categories al no conèixer el rival, doncs et deixes "assessorar" una mica pels resultats de setmanes anteriors.
Doncs arribem al partit amb un rival que varen guanyar el seu partit la setmana anterior per 10 gols de diferència i vàrem acabar el partit guanyant 0-13 i durant el partit el grup de pares, parlàvem sobre el joc que feia l'equip...

- Si ja n'hi havia prou de fer gols per no avergonyir al contrari.
- Que en aquestes edats no els hi podem dir que no facin gols, doncs la finalitat de les jugades era precisament arribar a la porteria contraria i si pot ser marcar gol.
- Un pare deia que aquest rival justament la setmana passada varen guanyar 0-10 i coi,... no devien pas afluixar vist el resultat.
- Un altre pare comentava que no volia que el seu fill "passés" d'aquesta forma per damunt dels altres,...
- Discutíem que en categories d'altres regions i fins i tot al futbol base d'algunes comarques de Catalunya, un cop el rival ja guanya de més de 3 gols ja no es reflexa en el marcador, però està clar,.. si ara ja són federats, doncs els gols a favor o bé en contra poden decidir la lliga per guanyada a uns o bé als altres i no ens posàvem d'acord si han d'afluixar doncs potser altres rivals s'aprofitaran de la situació quan siguin superiors...

D'aquest dissabte, em quedo amb una imatge que no oblidaré i crec que l'entrenador dels nostres petits tampoc i és quan finalitza el 3er quart (les categories de prebenjamins juguen 4 quarts) doncs tots els nens corren cap a la seva banqueta on els espera l'entrenador i el porter de l'equip contrari no podia ni fer un pas endavant, estava sota els pals eixugant-se les llàgrimes d'impotència, els pares "rivals" (nosaltres) ja feia estona que l'anàvem animant cada vegada que podia agafar o no la pilota,... sentíem com ho estava passant. Aleshores l'entrenadora de l'equip contrari va anar a buscar-lo, se'l carrega a coll i se l'emporta cap a la banqueta tot això sota la mirada fixe de tots els pares i del nostre entrenador.

La 4arta., part va ser quasi simbòlica doncs ja l'entrenador els va fer jugar de manera que no arribessin amb la facilitat que ho estaven fent a la porteria contraria, crec que els nostres petits no és varen donar compte de tot això encara que després un cop s'ha refredat el partit i han passat unes hores és quant els hem d'educar perquè les emocions no els facin anar més enllà del que realment és, o sigui una situació on hem de saber perdre, guanyar i respectar sempre al rival, el mateix que pot arribar a passar en altres aspectes de la vida i fora del joc, que sigui quina sigui la nostra situació davant la vida, davant uns deures, una feina, un propòsit,,, que no falti mai el respecte per ningú i juntament amb esforç segur que ja tindrem una bona base per començar a anar endavant.

17 d’octubre de 2016

Tu sí que ets un regal del cel

Un d'aquells instants, tot banyant el xiquet de casa, que t'has de posar el pitet però no arribes a temps, un d'aquells regals que et dóna la vida i que només d'escoltar-ho un cop sembla que ja t'hagis de marxar d'aquest món en pau. (Quan arribi l'hora, està clar)

"Tu ets un bon pare"
i seguidament una llista de coses que li fa dir o pensar al petit de casa que,... "Tu ets un bon pare". Amb els anys aquest concepte és fàcil que es modifiqui,... arriba un punt que ells ho saben tot i tu no saps res i després sembla que tot torna al seu lloc i suposo que aquesta roda es repeteix en més d'una família.

Això de ser pare és complicat de collons, però ja està bé que et facin saber el que pensen tant sigui per bé com per millorar, que un no neix ensenyat de res.
I com que tinc el blog per recordar,... encara que no me n'oblido d'aquestes coses ho deixarem reflectit amb data i hora.