Pàgines

20 d’octubre de 2016

Golejades i futbol base

Partir amistós a l'estadi Olímpic de Terrassa (no és el que menciono al blog)
Fa un parell de setmanes que ens va tocar anar a jugar amb un rival de la ciutat de Terrassa, a les 8:45 ja estàvem al camp contrari entre els desplaçaments i jugar en aquests horaris (a vegades) doncs toca llevar-se d'hora (allò que deia el Guardiola oi?). I com és habitual en aquestes categories al no conèixer el rival, doncs et deixes "assessorar" una mica pels resultats de setmanes anteriors.
Doncs arribem al partit amb un rival que varen guanyar el seu partit la setmana anterior per 10 gols de diferència i vàrem acabar el partit guanyant 0-13 i durant el partit el grup de pares, parlàvem sobre el joc que feia l'equip...

- Si ja n'hi havia prou de fer gols per no avergonyir al contrari.
- Que en aquestes edats no els hi podem dir que no facin gols, doncs la finalitat de les jugades era precisament arribar a la porteria contraria i si pot ser marcar gol.
- Un pare deia que aquest rival justament la setmana passada varen guanyar 0-10 i coi,... no devien pas afluixar vist el resultat.
- Un altre pare comentava que no volia que el seu fill "passés" d'aquesta forma per damunt dels altres,...
- Discutíem que en categories d'altres regions i fins i tot al futbol base d'algunes comarques de Catalunya, un cop el rival ja guanya de més de 3 gols ja no es reflexa en el marcador, però està clar,.. si ara ja són federats, doncs els gols a favor o bé en contra poden decidir la lliga per guanyada a uns o bé als altres i no ens posàvem d'acord si han d'afluixar doncs potser altres rivals s'aprofitaran de la situació quan siguin superiors...

D'aquest dissabte, em quedo amb una imatge que no oblidaré i crec que l'entrenador dels nostres petits tampoc i és quan finalitza el 3er quart (les categories de prebenjamins juguen 4 quarts) doncs tots els nens corren cap a la seva banqueta on els espera l'entrenador i el porter de l'equip contrari no podia ni fer un pas endavant, estava sota els pals eixugant-se les llàgrimes d'impotència, els pares "rivals" (nosaltres) ja feia estona que l'anàvem animant cada vegada que podia agafar o no la pilota,... sentíem com ho estava passant. Aleshores l'entrenadora de l'equip contrari va anar a buscar-lo, se'l carrega a coll i se l'emporta cap a la banqueta tot això sota la mirada fixe de tots els pares i del nostre entrenador.

La 4arta., part va ser quasi simbòlica doncs ja l'entrenador els va fer jugar de manera que no arribessin amb la facilitat que ho estaven fent a la porteria contraria, crec que els nostres petits no és varen donar compte de tot això encara que després un cop s'ha refredat el partit i han passat unes hores és quant els hem d'educar perquè les emocions no els facin anar més enllà del que realment és, o sigui una situació on hem de saber perdre, guanyar i respectar sempre al rival, el mateix que pot arribar a passar en altres aspectes de la vida i fora del joc, que sigui quina sigui la nostra situació davant la vida, davant uns deures, una feina, un propòsit,,, que no falti mai el respecte per ningú i juntament amb esforç segur que ja tindrem una bona base per començar a anar endavant.

2 comentaris:

  1. L’esport es així, es tracta de guanyar a l’altre, pot sonar cruel però per això es una competició. Si competeixes has d’estar preparat per perdre, sinó dedicat que se jo... a la jardineria.

    PS: Sent tan dolents havien de ser de Terrassa xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord a la jardineria o bé al teatre :-)
      Que els hi deu passar als de Terrassa?? (m'he quedat pensatiu,....)

      Elimina