Pàgines

4 de maig de 2016

Somnis infantils

Somnis infantils

Sóc d'aquelles persones que gairebé no somnia mai o com em rectifiquen cada vegada que ho dic, que sí somnio però no me'n recordo. Després em quedo amb el dubte si sóc poc somniador, de memòria curta o ambdues coses. 
Recordo l'Oriol de petit que quan el posava a dormir em deia, ara vaig a continuar amb el somni d'ahir dels dinosaures, amb una naturalitat i seguretat que em deixava ben distret. 
Avui en dia amb tot el tema del futbol base escolto converses que fins i tot m'irriten les orelles i això que últimament s'està posant de moda la campanya zero insults a la grada de la FCF
A l'esport base veig valors dintre del camp que sincerament no m'agraden (no només a la grada com diu la campanya) i em refereixo a les reaccions d'alguns entrenadors que es deixen portar per les emocions fins al punt de perdre l'educació, per altres serà normal, però per a mi no ho és tant quan el vincle de l'esport és una forma més de l'educació diària dels més petits  que amb l'esforç i la constància et porta a fer un pas endavant, amb la lectura, a posar-se tot sol els mitjons, aprendre a cordar-se les sabates,... 
Hi havia una època que els més petits volien ser futbolistes, avui en dia molts pares volen que el seu fill sigui en Messi i penso que la frustració pot ser tan gran, que en comptes d'educar el que s'haurà de fer al cap d'un temps serà reeducar, cosa un xic més complicada ja que no està a l'abast de tothom. 
Entre "pitos" i flautes, el que penso és que menys somnis i més viure el present, que els instants estan per viure'ls ara que podem gaudir-ho, que el somni ens pot fer perdre el present o com diuen els savis que el llegir no et faci perdre l'escriure.

I per no esperar cap somni aquest diumenge l'Isaac ha pogut gaudir d'un entrenament a un lloc molt especial, podria ser un teatre dels somnis doncs no saps si mai més hi tornaràs, però el que realment volia és que ho pogués viure i gaudir-ho, experiències que també t'ajuden a fer-te gran. 






2 comentaris:

  1. No ets l’únic pare que veu perillós les ganes que tenen tots els pares que el seu fill sigui el nou Messi i la patacada serà forta quan no sigui així. Fes una volta per aquest post de la Dansa de les Neurones.

    ResponElimina