Pàgines

14 de novembre de 2015

Alguna cosa estem fent malament

Abans de complir els 20 anys, vaig passar l'experiència d'un accident de trànsit, entre Santpedor i Manresa, a l'alçada del Parc de l'Agulla un d'aquells "admirats" 16 vàlvules em va caure al damunt del cotxe. El soroll d'aquella trencadissa de vidres i voltes de campana damunt l'asfalt, se'm va fer etern, veia a venir que em jugarien una mala passada. I de tot el que hagués pogut passar, no va ser res.
La lliçó va ser aprendre a viure el present, no fer gaires plans més enllà dels mesos vinents, ja que d'un cop de mala sort es pot acabar tot, de la mateixa manera que una malaltia també et pot trencar el somriure, com va passar amb la del pare.
Hi ha situacions que ben aviat seran considerades de risc, com anar a un estadi, un concert, agafar el metro, passejar per la vorera de la Sagrada Família com una excusa per arribar abans a l'oficina,...
Ahir es varen trencar cruelment masses famílies, una experiència que de ben segur no deu ensenyar cap lliçó i és que hi ha preguntes que no tenen respostes.

P.d. 15/11/15 - Són moltes les històries que s'han quedat a mig camí, aquesta podria ser una d'elles

1 comentari:

  1. Fins no fa massa, allò que ens podia escurçar la vida ho teníem poc o molt controlat. Amb el terror les possibiltats augmenten, no només perquè ens puguin aturar en sec, sinó per l'angoixa que ens genera imaginar-nos-ho. Haurem d'aprendre a conviure també amb això.

    ResponElimina