Pàgines

15 de desembre de 2014

Com explicar als nens qui son els reis

Com explicar als nens qui son els reis


Recordo que una veïna de l'escala, em va comentar que els reis no existien, que eren els pares qui portaven els regals,... no la vaig poder veure mai més amb bons ulls aquella veïna, vaig pensar quines ganes de fotre't on no et demanen ;o)

Bé aquí una altra opció per explicar als nens qui són els reis d'Orient, d'on venen o cap a on van,... que tingueu (i tinguem) sort!...


Quan el nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d’Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per adorar-lo.
Li van dur regals en prova d’amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més gran dels Reis, en Melcior, va dir:

- És meravellós veure tan feliç un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure com de feliços serien.
- Oh, sí! -va exclamar en Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha al món.

En Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant els seus dos companys amb cara d’alegria, va comentar:

- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som màgics, ja som molt grans i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic…

Els tres Reis es van posar molt tristos en pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-los molt atent, va somriure i la seva veu va sonar al Portal:

- Sou molt bons, benvolguts Reis d’Orient, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per poder dur regals a tots els nens?
- Oh! Necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen, que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges, no n’hi ha tants.
- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un, sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.
- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis d’Orient amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d’estimar molt els nens?
- Sí, es clar, això és fonamental – van afirmar els tres Reis.
- I, no es cert que aquests patges haurien de saber molt bé els desitjos dels nens?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats tots tres.
- Doncs, digueu-me, benvolguts Reis: hi ha algú que estimi més els nens i els conegui millor que els seus pares?

Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el nen Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou va tornar a sonar:

- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis d’Orient tots els nens del món rebin algun regal... jo ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en nom vostre i de part vostra, regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els mateixos Reis d’Orient. Però quan els nens siguin prou grans per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d’afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis d’Orient tots són més feliços.

4 comentaris:

  1. Ja tens la Carme aquí llegint i plorant com una bleda amb aquesta història. És bonica. L'explicaré als meus néts quan sigui el moment, ja que amb els meus fills ja he fet tard.

    Jo recordo que quan m'ho van dir... les amigues del cole. Vaig pensar que allò no anava amb mi. Si elles ho volien veure així, era el seu problema. Jo, al meu rotllo. No trencar l'encant fins que no sigui imprescindible.

    Que duri la màgia a casa teva, Toni!!!

    I aquest conte que serveixi per que duri per sempre.

    ResponElimina
  2. es una bona manera d’explicar-ho a la canalla. Crec que en el meu cas la màgia es va trencar per algun company de classe. Els nens son així de cruels...

    ResponElimina
  3. Massa voltes i massa explicacions. La història és fins i tot plausible, però ja n'expliquem prou de troles als nens com per encara justificar-los el que no és justificable. Quan arribi el moment ja m'hi trobaré, però crec que per maca que sigui la història que els expliquem, la màgia s'ha perdut.

    Jo també recordo qui em va trencar la màgia, i no és que després em comportés diferent amb aquella persona, però és una espineta que porto clavada i no se m'oblida.

    ResponElimina
  4. Suposo que la fi dels Reis Mags és un petit tràngol que tots hem de passar tard o d'hora (no tan tard que sinó a sobre la resta de nens punxaran com a dimonis).

    És com una petita pèrdua de la innocència, del creure en la màgia, en les coses impossibles... Però també necessari per comprendre com es desviuen els nostres pares per nosaltres.

    Salutacions!

    ResponElimina