Pàgines

27 de setembre de 2014

Un any sense la mare

Divendres, són les quatre de la matinada, potser dos quarts de cinc. El telèfon timbra i el presentiment es converteix en un tràngol que mai hagués volgut viure.
Nus a la gola, pessigolleig per tot el cos, respiració i cau la primera llàgrima.
Quina putada! no calia marxar encara mare, mai més res tornarà a ser igual.


"Si em dius adéu
vull que el dia sigui net i clar"

"Que demà, que demà
mancarà el fruit de cada pas
per això malgrat la boira
cal caminar"




Que tinguem sort - Lluís Llach

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi

Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar



Un núvol blanc - Lluís Llach




2 comentaris:

  1. Quanta raó que tens... Mai més res no és igual sense la mare...

    Una abraçada immensa

    ResponElimina