Pàgines

31 de gener de 2012

L'Andrea i els avis, un crim a la Sagrada Familia

Surto avui a dinar i passo per davant d'un portal on hi ha algún "cartell" i un petit "santuari" a la porta del edifici. Es justament al carrer Sardenya quasi xamfrà amb la Sagrada Familia, un crim que va passar la setmana passada on una noia de 16 anys i els avis varen ser trobats assassinats a casa seva.
Seguint la noticia als diaris, deien que la noia una adolescent rebel vivia amb els avis.
Be rebel o no, tots en alguna vegada hem estat adolescents i rebels oi? O es que els que parlen de rebel.lia no han tingut mai un adolescent proper a ells?
Potser ens hauríem de replantejar perque actuen en rebel.lia a vegades els adolescents en l'entorn familiar i fora de casa son els millors.
Sigui com sigui ja es massa tard i veure l'Andrea abraçada a l'avi en la foto del portal i els missatges d'amics i veins, doncs es una pena.

29 de gener de 2012

Spain Air, crònica d'una mort anunciada

A principis d'aquesta setmana, que avui acabem, no recordo si era dilluns o dimarts, camí a l'oficina escoltava la radio (el món a RAC1) i feien una entrevista al president de Spanair Ferran Soriano.
Discutien sobre el tema de que QATAR AIRWAYS aportés una important quantitat de diners a la companyia i fer-se així amb un percentatge que rondava el 49% de la companyia i això permetria obrir vols cap al continent americà i cap a Asia. Discutien si valdria la pena fer un canvi de nom de la companyia jugar amb el nom de QATAR i CATair, per allò de reconèixer més els orígens de la companyia...
Bé després de escoltar la entrevista a la radio i vist com han anat la setmana no li vaig veure cap sentit que el Sr.Soriano apareixes en la radio venent "duros a quatre pessetes"... igual es pensava que el President Mas li ompliria les arques aquesta vegada,... que no ho saben que estem de "retallades"?
No se si ara el Sr. Ferran Soriano tindrà les mans lliures per anar a una possible oferta a dirigir un club de fútbol britànic, tal i com es deia, pero en qualsevol cas una companyia com Spanair que haigui tingut les pèrdues que ha tingut els últims dos anys de més de 300 milions d'Euros, una companyia que s'aguanta de fons públics catalans, doncs no penso que sigui un èxit aquesta gestió.
Amb 300 milions de pèrdues i amb injeccions de fons públic penso que em veig en cor de dirigir una companyia de vols o dues, fins i tot al Manchester City.

26 de gener de 2012

Generació perduda

La situació actual provoca que una onada de joves principalment, tinguin en l'emigració una sortida a la seva situació laboral i de futur.Que marxi una generació que d'aquí uns anys son els que haurien de "fer pais" doncs de ben segur que serà un greu problema a curt termini per la nostra societat.
Penso que no només ells son una generació perduda ja que la ventatja de ser jove i no tenir lligams, gran part d'ells, doncs els pot fer decidir d'una manera més lliure.
En un diari sortia avui "El meu avi va anar a Cubà i jo també" i coi he pensat,... tens tota la raó!!! Encara que de ben segur que hi ha altres països on anar avanç de Cuba oi?
Les onades migratòries durant l'historia ens relaciona amb llatinoamerica, segurament per la facilitat del idioma, peró aquesta generació "perduda" que estan molt més preparats tindran un ventall molt més ampli i de ben segur que tindran la oportunitat que aquí no tenen.
Això sí els que marxeu, penseu en tornar que aviat aquí us necessitarem :o)

22 de gener de 2012

On dormen els nens?

On dormen els nens?, Són històries explicades mitjançant la fotografia, un projecte del fotògraf James Mollison.
Ens mostra retrats de nens i les seves habitacions o del lloc on dormen, un es pot fer una idea de la història de cada un d'ells, del passat i del present que estan vivint.
A James Mollison, se li va acudir que una forma d'explicar algunes de les situacions complexes i les situacions socials que aborden als nens, seria buscar en els dormitoris i crec que ho ha aconseguit.
Podeu veure les fotografies aquí

20 de gener de 2012

Un mail divertit

Quant tenia l'immobiliària activa, avanç de la bombolla o com li vulguin dir, m'arribaven a diari bastants correus electrònics de families i gent que volia algun immoble on anar a viure, principalment perfils que no coneixien ni la ciutat ni l'entorn, el que anomenàvem "professionals destinats".
Avui buscant una documentació he localitzat un mail "divertit" d'aquells que em guardava per si algún día arribavem a ser una multinacional del sector i teniem un museu (quina imaginació eh!!!!) doncs bé com que ni una cosa ni l'altre, més aviat un bloc (mica en mica agafa forma, només hi falten els lectors), el deixo aquí,...

"Estimades senyores, estimats senyors, bon dia! Buscant un pis per a lloguer, "xoc" diverses vegades amb les seves ofertes.
Congratulations,vostès realment tenen els pisos més espectaculars que he vist.
Mirant els seus pisos fantàstics em va fer creure en un miracle ... vaig a Barcelona aquest setembre, per estudiar (antropologia i direcció cinematogràfica) i em quedaré al mínim un any.

tinc 33 anys.
tinc 500 euros cada mes per al lloguer.
tinc els modals.
tinc una samarreta del Barça.
tinc un disc de Joaquín Sabina.
tinc una pel·lícula d'Almodóvar.
i sobretot tinc esperança.

així que tinc tot per ser una persona fiable.
bé, si Déu vol, vostès volen també i jo també vull.
amb una salutació gran, des de Suïssa dic gràcies.
fins després,

Hans "

18 de gener de 2012

El futur

Això és el que passa
amb el futur.
Cada vegada que l'observes,
canvia,
perquè l'has vist.
I això canvia

tota la resta.

17 de gener de 2012

Urdangarin sense ànim de lucre

Els dos últims anys que l'Urdangarin estava a Barcelona, el trobava tot sovint a primera hora del matí, quant ell anava a deixar algun dels seus fills a l'escola.
Les dues vegades que el vaig tenir més aprop va coincidir just en una mateixa vorera estreta. Una vegada venia ell de cara a mi, amb bicicleta, amb un dels seus fills i darrera venia el guardaespatlles,... amb una altra bicicleta.
I la segona vegada que vaig coincidir en la mateixa vorera, jo pujava el Carrer Vilana direcció a un Centre Medic, anava davant meu un "goril.la" i el duque de la mà de la seva filla i vaig pensar,...
a/ Passo entre el "goril.la" i el Iñaki?
b/ Faig un canvi de vorera? (no vaigui a ser que em confonguin per algú que tinguin fitxat i em salti el goril.la per el darrera i em fotin el dia en l'aire)
Vaig escollir la opció mes pràctica que era la "a" i quant passava per el costat del Iñaki i la seva filla vaig escoltar que el pare parlava de "las mariposas",... vaig pensar en aquell moment, "ostres!! quina tendressa que tenen els Duques" i "quina manera d'explicar la primavera a la seva filla",... i així va quedar amb aquest temps l'història de la vorera i del Iñaki.
Ara quant veig tot el "festival" que s'ha creat amb el Instituto Noos (fundació oficialment sense ànim de lucre), penso que potser el Duque quant parlava de "las mariposas" es referia a les pessigolles que tenia a l'estomac amb tantes subvencions i desviació de diners a paraisos fiscals.
Aixó sí,... sempre "presuntamente"

16 de gener de 2012

Mariano 0.1

La idea de crear un banc dolent pel nou govern salta fronteres. Si fa uns dies era portada d'alguns diaris nacionals, ara arriba a les pàgines de the wall street journal. el diari assegura que el pròxim president del govern, Mariano Rajoy, vol crear un "banc dolent" per adquirir els actius tòxics dels bancs per sanejar més ràpidament el balanç dels bancs i desencallar la concessió de crèdits.
Ja és sabut que Rajoy vol accelerar el procés de fer front als 176.000 milions d'euros en actius tòxics de bancs i caixes d'estalvis. Aquests actius problemàtics estan impossibilitant que flueixi el crèdit i que els inversors internacionals estiguin interessats a invertir.
Ja trobo a faltar les solucions de l'ex-ministra Chacón, perquè amb aquestes idees de Mariano o ens treu de la crisi o ens enfonsa.

8 de gener de 2012

Pessebre vivent de Fals

llar de foc a l'entrada del pessebre vivent de fals

Feia anys que no anava al pessebre vivent de Fals i es una bona sortida sempre anar-hi, aquesta vegada ha sigut el primer pessebre vivent de l'Isaac i s'ha cruspit fins i tot el pa amb all que et donen a la sortida ;o)

pessebre vivent de fals, naixement.

5 de gener de 2012

Cometa

Barcelona
Gener'11

També es Barcelona

Una altre Barcelona, desconeguda per molts turistes, també existeix
Barri de la Barceloneta (Barcelona)
Gener'11

Sitges

Tardor o hivern?


Aquesta fotografía es l'hivern, es un raconet de la Cerdanya.

Portes 0.1


Darrere de cada porta s'amaguen milers d'històries, un objecte que passa desapercebut davant les nostres vides.
Puigcerdà, on vaig passar les meves primeres vacances de petit, molts records d'infància, ... i en aquest últim retorn és testimoni aquesta fotografia.
És la primera vegada en tots aquests anys que no vaig poder passar a l'altre costat de la porta, ja no queda ningú en vida en aquest lloc i la porta segueix allà testimoni del pas del temps.
Gener'2011
Puigcerdà (Girona)

11:30 pm


Al vespre es l'hora que tinc un espai, per poder llegir els diaris a la xarxa (titulars principalment, soc un pèssim lector) i aquesta es la única que llum que m'acompanya.
Si això fos un d'aquells blocs d'urbanites, d'estils de vida de la big city, hauria de dir allò de,.... "llum de Ikea, model pintxu pantxu, de X Euros" :o)

Eixample



4 de gener de 2012

Esmorzar amb final feliç

A prop de l'oficina hi ha una cafeteria, abans era més tipus taverna basca, ja que el regentava una dona del nord, però el van traspassar a una parella de xinesos i encara que ells han volgut seguir la línia que ja tenia marcada el negoci, ja no és el mateix, ...
És tan concorreguda la zona, entre oficines i el turisme, que de vegades al matí això sembla Tòquio en comptes de Barcelona.
Us explico el que em va passar.
A la cafeteria de la parella xinesa, alguns matins demanava el meu cafè amb llet i un mini entrepà d'aquests que en alguns llocs el presenten amb un escuradents perquè no es desmunti al primer mos. Normalment sempre ho demano de formatge i em vaig adonar amb el dia a dia que aquest escuradents tenia colors diferents, jo sense donar-li importància, fins que un cert dia va sortir d'un color ataronjat, .. un ataronjat vermellós semblant al color de la sobrassada,....
De la sobrassada? i un ou! era sobrassada! Els propietaris de la cafeteria aprofitaven els escuradents que deixava el client en el plat per "adornar" una altra vegada més entrepans. Vaig quedar al·lucinat, clar un després pensa i ¿el formatge que em vaig menjar era formatge o que carai era? i el cafè que em prenc, serà cafè o serà alguna barreja rara amb espècies i cafè, ... es em van pujar les revolucions a 5.500 ppmm i la veritat que vaig deixar de prendre l'esmorzar en aquest lloc.
Llavors jo, com em va dir una vegada un xinès que tenia un restaurant en traspàs que es queixava que no li entraven els turistes gran part d'ells europeus, perquè en arribar al restaurant i veure que el regentava un xinès es donaven la volta i es sortien del lloc, doncs jo des d'aquest dia, em faig el turista!
Avui he fet una excepció, he anat a prendre un cafè per deixar la foto del entrepà i l'escuradent.

3 de gener de 2012

El bloc en català

He volgut començar un bloc per varis motius, un d'ells es per tenir en algun lloc un ordre cronològic del que més o menys esta passant per la meva vida. Ara que hem buscat un espai per on viure amb el nostre fill, en un d'aquests pobles de l'interior de Catalunya, un lloc on encara es respira un altre "aire". Un lloc on ja vaig viure fa uns anys avanç de marxar a viure a Saragossa, on hi vaig passar-hi quasi sis anys.
Principalment per motius laborals quasi be mai he pogut utilitzar el català escrit com a llengua principal en la feina, encara que sempre l'hem parlat a casa, sempre l'he deixat d'una banda a l'hora de escriure en català, així es que faig un esforç per escriure el millor que pugui el blog, alguna eina "online" segurament em servirà d'ajuda i espero d'aquesta manera millorar el meu català escrit.

2 de gener de 2012

40

D'adolescent escoltava parlar de la "crisi dels 40" ara un cop ja he arribat a aquesta franja, (la passo per molt poquet, tot s'ha de dir) penso que no en hi ha per tant!! que es molt més fotuda la global.
Penso que aquests "quarentons" som una generació privilegiada en molts aspectes, em viscut una revolució a quasi tots els nivells sobretot la tecnològica que ens ha fet canviar molts dels nostres hàbits.
Tal i com estan els temps, penso que més que mai ara la gent sí que es preocupa pensant més que mai en el present, tal i com deia en Jhon Lennon,

"La vida és allò que et va passant,
mentre intentes fer altres plans"