Pàgines

17 de gener de 2012

Urdangarin sense ànim de lucre

Els dos últims anys que l'Urdangarin estava a Barcelona, el trobava tot sovint a primera hora del matí, quant ell anava a deixar algun dels seus fills a l'escola.
Les dues vegades que el vaig tenir més aprop va coincidir just en una mateixa vorera estreta. Una vegada venia ell de cara a mi, amb bicicleta, amb un dels seus fills i darrera venia el guardaespatlles,... amb una altra bicicleta.
I la segona vegada que vaig coincidir en la mateixa vorera, jo pujava el Carrer Vilana direcció a un Centre Medic, anava davant meu un "goril.la" i el duque de la mà de la seva filla i vaig pensar,...
a/ Passo entre el "goril.la" i el Iñaki?
b/ Faig un canvi de vorera? (no vaigui a ser que em confonguin per algú que tinguin fitxat i em salti el goril.la per el darrera i em fotin el dia en l'aire)
Vaig escollir la opció mes pràctica que era la "a" i quant passava per el costat del Iñaki i la seva filla vaig escoltar que el pare parlava de "las mariposas",... vaig pensar en aquell moment, "ostres!! quina tendressa que tenen els Duques" i "quina manera d'explicar la primavera a la seva filla",... i així va quedar amb aquest temps l'història de la vorera i del Iñaki.
Ara quant veig tot el "festival" que s'ha creat amb el Instituto Noos (fundació oficialment sense ànim de lucre), penso que potser el Duque quant parlava de "las mariposas" es referia a les pessigolles que tenia a l'estomac amb tantes subvencions i desviació de diners a paraisos fiscals.
Aixó sí,... sempre "presuntamente"

1 comentari:

  1. jajaja molt bona, segueixo el teu blog des de ara mateix, endevant no deixis d'escriure.

    ResponElimina