Pàgines

4 de gener de 2012

Esmorzar amb final feliç

A prop de l'oficina hi ha una cafeteria, abans era més tipus taverna basca, ja que el regentava una dona del nord, però el van traspassar a una parella de xinesos i encara que ells han volgut seguir la línia que ja tenia marcada el negoci, ja no és el mateix, ...
És tan concorreguda la zona, entre oficines i el turisme, que de vegades al matí això sembla Tòquio en comptes de Barcelona.
Us explico el que em va passar.
A la cafeteria de la parella xinesa, alguns matins demanava el meu cafè amb llet i un mini entrepà d'aquests que en alguns llocs el presenten amb un escuradents perquè no es desmunti al primer mos. Normalment sempre ho demano de formatge i em vaig adonar amb el dia a dia que aquest escuradents tenia colors diferents, jo sense donar-li importància, fins que un cert dia va sortir d'un color ataronjat, .. un ataronjat vermellós semblant al color de la sobrassada,....
De la sobrassada? i un ou! era sobrassada! Els propietaris de la cafeteria aprofitaven els escuradents que deixava el client en el plat per "adornar" una altra vegada més entrepans. Vaig quedar al·lucinat, clar un després pensa i ¿el formatge que em vaig menjar era formatge o que carai era? i el cafè que em prenc, serà cafè o serà alguna barreja rara amb espècies i cafè, ... es em van pujar les revolucions a 5.500 ppmm i la veritat que vaig deixar de prendre l'esmorzar en aquest lloc.
Llavors jo, com em va dir una vegada un xinès que tenia un restaurant en traspàs que es queixava que no li entraven els turistes gran part d'ells europeus, perquè en arribar al restaurant i veure que el regentava un xinès es donaven la volta i es sortien del lloc, doncs jo des d'aquest dia, em faig el turista!
Avui he fet una excepció, he anat a prendre un cafè per deixar la foto del entrepà i l'escuradent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada