Pàgines

22 de novembre de 2016

#SócDeCau Jamborinada 2017


A l'Abril es celebrarà la Jamborinada a Tàrrega. És la trobada més gran d'escolta i guia de Catalunya. 13.000 infants, joves, caps i voluntaris compartiran un cap de setmana d'activitats per prendre consciència de que junts és pot deixar un món millor de com l'han trobat (de com els hi hem deixat,...)

Personalment tinc un gran record d'aquells anys d'escolta, que compartíem els "Snoopy's" i algun d'aquells companys ara repetim de nou veient com ho fan els nostres xiquets coincidint al mateix cau.
Petites coses que et guarda la vida que amb el temps es fan grans.

La canço de la Jamborinada (click per escoltar


Tanco els ulls i torno a ser petit,
un infant que jugo i aprenc dels amics.
I amb només una guitarra
passo nits irrepetibles
plenes de màgia.

Un infant que poc a poc em vaig fent gran,
estimant la vida que he viscut al cau.
I em rebolco entre el fang.
El sopar serà més tard del que ens han dit els caps,
(però m’és igual).

OHOHOH
Celebrem la vida amb una cançó.
OHOHOH
Tots els fulards lligats travessaran el mar i les muntanyes.
Deixem el món millor de com l’hem trobat.
Ara toca gaudir aquest dia.

Tanco els ulls, recordo campaments,
històries d’amor perdudes al gorg.
Obro els ulls i ara sóc aquí.
D’arreu de Catalunya ens hem unit amb aquest crit.

Que passin els anys, que passi la por,
que passi l’ amor, també la tardor.
Seguiré portant el meu fulard com a bandera
i la motxilla plena d’històries secretes.

OHOHOH
Celebrem la vida amb una cançó.
OHOHOH
Tots els fulards lligats travessaran el mar i les muntanyes.
Deixem el món millor de com l’hem trobat.
Ara et toca gaudir el teu dia.

La força per moure el món, per canviar-ho tot.
A cada poble, a cada barri, juntes serem milers.
Milers d’ànimes vives, fulards alçats al vent.
Jugant per sobreviure. Aprenent perquè volem.

La força per moure el món, per canviar-ho tot.
A cada poble, a cada barri, juntes serem milers.
Milers d’ànimes vives, fulards alçats al vent.
Jugant per sobreviure.

OHOHOH
Celebrem la vida amb una cançó.
OHOHOH
Tots els fulards lligats travessaran el mar i les muntanyes.
Deixem el món millor de com l’hem trobat.
Podem tornar a cantar si ho necessites.

OHOHOH
Celebrem la vida amb una cançó.
OHOHOH
Tots els fulards lligats travessaran el mar i les muntanyes.
Deixem el món millor de com l’hem trobat.
Ara toca gaudir aquest dia.

“La força per moure el món”, Mandràgora Reggae
Cançó oficial de la Jamborinada

21 de novembre de 2016

26 d’octubre de 2016

Colònies escolars

Ja el tenim de colònies escolars



Just ahir dimarts, al CosmoCaixa, experts internacionals debatien la influència en l'edat adulta sobre les experiències obtingudes durant l'etapa infantil de les persones, un tema que quan ets pare t'interessa i quan per una qüestió laboral veus casos cada dia, doncs encara et posiciones més en format "ON" per intentar fer les coses el millor que pugis. 
Als petits els hem de deixar volar al seu ritme, que aprenguin a saber-se cordar les sabates i si no ho fan a temps, que sàpiguen per ells mateixos que es poden entrebancar i la conseqüència poden ser uns genolls pelats.

Ja vull que sigui divendres, per tantes raons que em falta espai al blog per explicar-ho.

20 d’octubre de 2016

Golejades i futbol base

Partir amistós a l'estadi Olímpic de Terrassa (no és el que menciono al blog)
Fa un parell de setmanes que ens va tocar anar a jugar amb un rival de la ciutat de Terrassa, a les 8:45 ja estàvem al camp contrari entre els desplaçaments i jugar en aquests horaris (a vegades) doncs toca llevar-se d'hora (allò que deia el Guardiola oi?). I com és habitual en aquestes categories al no conèixer el rival, doncs et deixes "assessorar" una mica pels resultats de setmanes anteriors.
Doncs arribem al partit amb un rival que varen guanyar el seu partit la setmana anterior per 10 gols de diferència i vàrem acabar el partit guanyant 0-13 i durant el partit el grup de pares, parlàvem sobre el joc que feia l'equip...

- Si ja n'hi havia prou de fer gols per no avergonyir al contrari.
- Que en aquestes edats no els hi podem dir que no facin gols, doncs la finalitat de les jugades era precisament arribar a la porteria contraria i si pot ser marcar gol.
- Un pare deia que aquest rival justament la setmana passada varen guanyar 0-10 i coi,... no devien pas afluixar vist el resultat.
- Un altre pare comentava que no volia que el seu fill "passés" d'aquesta forma per damunt dels altres,...
- Discutíem que en categories d'altres regions i fins i tot al futbol base d'algunes comarques de Catalunya, un cop el rival ja guanya de més de 3 gols ja no es reflexa en el marcador, però està clar,.. si ara ja són federats, doncs els gols a favor o bé en contra poden decidir la lliga per guanyada a uns o bé als altres i no ens posàvem d'acord si han d'afluixar doncs potser altres rivals s'aprofitaran de la situació quan siguin superiors...

D'aquest dissabte, em quedo amb una imatge que no oblidaré i crec que l'entrenador dels nostres petits tampoc i és quan finalitza el 3er quart (les categories de prebenjamins juguen 4 quarts) doncs tots els nens corren cap a la seva banqueta on els espera l'entrenador i el porter de l'equip contrari no podia ni fer un pas endavant, estava sota els pals eixugant-se les llàgrimes d'impotència, els pares "rivals" (nosaltres) ja feia estona que l'anàvem animant cada vegada que podia agafar o no la pilota,... sentíem com ho estava passant. Aleshores l'entrenadora de l'equip contrari va anar a buscar-lo, se'l carrega a coll i se l'emporta cap a la banqueta tot això sota la mirada fixe de tots els pares i del nostre entrenador.

La 4arta., part va ser quasi simbòlica doncs ja l'entrenador els va fer jugar de manera que no arribessin amb la facilitat que ho estaven fent a la porteria contraria, crec que els nostres petits no és varen donar compte de tot això encara que després un cop s'ha refredat el partit i han passat unes hores és quant els hem d'educar perquè les emocions no els facin anar més enllà del que realment és, o sigui una situació on hem de saber perdre, guanyar i respectar sempre al rival, el mateix que pot arribar a passar en altres aspectes de la vida i fora del joc, que sigui quina sigui la nostra situació davant la vida, davant uns deures, una feina, un propòsit,,, que no falti mai el respecte per ningú i juntament amb esforç segur que ja tindrem una bona base per començar a anar endavant.

17 d’octubre de 2016

Tu sí que ets un regal del cel

Un d'aquells instants, tot banyant el xiquet de casa, que t'has de posar el pitet però no arribes a temps, un d'aquells regals que et dóna la vida i que només d'escoltar-ho un cop sembla que ja t'hagis de marxar d'aquest món en pau. (Quan arribi l'hora, està clar)

"Tu ets un bon pare"
i seguidament una llista de coses que li fa dir o pensar al petit de casa que,... "Tu ets un bon pare". Amb els anys aquest concepte és fàcil que es modifiqui,... arriba un punt que ells ho saben tot i tu no saps res i després sembla que tot torna al seu lloc i suposo que aquesta roda es repeteix en més d'una família.

Això de ser pare és complicat de collons, però ja està bé que et facin saber el que pensen tant sigui per bé com per millorar, que un no neix ensenyat de res.
I com que tinc el blog per recordar,... encara que no me n'oblido d'aquestes coses ho deixarem reflectit amb data i hora.

8 de juliol de 2016

#7

El blog estrena etiqueta i l'Isaac també, ja són 7!!
En coincidir el seu aniversari que ja no hi ha escola i que un company seu també ho celebra per aquestes dates, doncs hem fet un 2x1 i ho hem celebrat amb la resta de l'equip, uns companys que han compartit moltes estones plegats unes experiències que ja no compartirem junts la temporada vinent amb la mateixa samarreta, però que això no ens privarà de veure'ns i seguir gaudint com anem fent sempre que podem. 
El millor regal que hagi vingut tot l'equip a l'aniversari, gràcies.








1 de juliol de 2016

Sempre hi ha una primera vegada

Sempre hi ha una primera vegada que et pica una abella, la part positiva que ja hem descartat que aquesta al·lèrgia no la té i que la parpella ha tornat al seu lloc original :o) 
Recomanació de primers auxilis: Posar-hi gel o quelcom fred.... diuen que també fang, però a l'ull millor anar amb compte! 
Una experiència més,...


18 de juny de 2016

Fútbol Club Artés, moltes gràcies per tot i a tots

Al Gener del 2015, vaig arribar a l'escola del Futbol Club Artés (l'escoleta) amb la il·lusió de poder jugar a futbol. Vaig entrar a formar part d'un petit grup de nois on de seguida em vaig sentir a gust.

Molts de vosaltres ja sabeu que ens costa molt prendre la decisió de marxar (a mi i als pares) per tot el que hem sembrat plegats durant aquest any i mig, però creiem que és ara el moment d'acceptar l'ocasió de poder jugar en altres categories més competitives, d'aquelles que s'ha de suar encara més la samarreta sense saber si anirà massa gran tot plegat, però tot això forma part de l'aprenentatge.

Vull donar les gràcies a tothom al incansable i tot terreny d'en Xavier, als meus primers entrenadors el Gerard i l'Isra, als d'aquest any en Hamza i l' Arnau, també el Miloud que sempre ha estat allà amb un ull a cada camp d'entrenament, companys, pares, mares, la ex-presi, el nou presi i tothom que forma part d'aquesta gran família que és el F.C.Artés. Seguiré venint a veure als que han estat els meus companys sempre que pugui.
Us trobarem a faltar, som-hi Artés!!
Gràcies
Últim dia d'entrenament al club 15/06/2016

6 de maig de 2016

Les respostes també eduquen

Hi ha coses que em preocupen més que d'altres.


Quin temps farà quan siguin altres temps? S'esperen pluges pel cap de setmana

Mentre uns i altres no es posen d'acord van passant els dies amb el pensament d'altres temps millors (com diu la cançó de Nadal de Sau). 
Ara bé, les adjudicacions, el negoci de com es reparteix la publicitat 'para un futuro mejor' i també per 'Junts anirem més lluny' (no sempre vol dir més de pressa), em jugaria el pilot que tinc damunt la taula (amb tinta negre, del 0.5 i 50% de consumició), que ho tenen més que controlat. 
Pensar en un futur millor pels nostres fills està molt bé, però sense deixar de posar-hi remei al present, un present que es fa massa llarg, dels 18 mesos ja s'han consumit 4 ja falta menys o potser més, que en política, com ens venen demostrant, 2+2 no sempre fan 4.
A vegades tinc la sensació que tornen aquells temps que al poble el distreien amb el futbol,... o potser és que sense final de 'Milano" ja tinc la bateria al límit.

4 de maig de 2016

Somnis infantils

Somnis infantils

Sóc d'aquelles persones que gairebé no somnia mai o com em rectifiquen cada vegada que ho dic, que sí somnio però no me'n recordo. Després em quedo amb el dubte si sóc poc somniador, de memòria curta o ambdues coses. 
Recordo l'Oriol de petit que quan el posava a dormir em deia, ara vaig a continuar amb el somni d'ahir dels dinosaures, amb una naturalitat i seguretat que em deixava ben distret. 
Avui en dia amb tot el tema del futbol base escolto converses que fins i tot m'irriten les orelles i això que últimament s'està posant de moda la campanya zero insults a la grada de la FCF
A l'esport base veig valors dintre del camp que sincerament no m'agraden (no només a la grada com diu la campanya) i em refereixo a les reaccions d'alguns entrenadors que es deixen portar per les emocions fins al punt de perdre l'educació, per altres serà normal, però per a mi no ho és tant quan el vincle de l'esport és una forma més de l'educació diària dels més petits  que amb l'esforç i la constància et porta a fer un pas endavant, amb la lectura, a posar-se tot sol els mitjons, aprendre a cordar-se les sabates,... 
Hi havia una època que els més petits volien ser futbolistes, avui en dia molts pares volen que el seu fill sigui en Messi i penso que la frustració pot ser tan gran, que en comptes d'educar el que s'haurà de fer al cap d'un temps serà reeducar, cosa un xic més complicada ja que no està a l'abast de tothom. 
Entre "pitos" i flautes, el que penso és que menys somnis i més viure el present, que els instants estan per viure'ls ara que podem gaudir-ho, que el somni ens pot fer perdre el present o com diuen els savis que el llegir no et faci perdre l'escriure.

I per no esperar cap somni aquest diumenge l'Isaac ha pogut gaudir d'un entrenament a un lloc molt especial, podria ser un teatre dels somnis doncs no saps si mai més hi tornaràs, però el que realment volia és que ho pogués viure i gaudir-ho, experiències que també t'ajuden a fer-te gran. 






8 d’abril de 2016

Futbol prebenjamí

Futbol prebenjamí


Com deia un pare, al Twitter "El camí era arribar aprenent i algun dia guanyar
Hem estat molt temps sembra'n somriures, recollint golejades i creixent com a equip i grup d'amics que som. 
Ara que els més petits de la casa som liders a cadascú dels nostres grups, deixem-ho disfrutar. 
Gràcies a la gent que està al darrere del club i dels xiquets Xavier, Arnau, Hamza, la ex-presi,... 



12 de febrer de 2016

ONG Diapo

ONG Diapo

Diapo en Wolof, l'idioma del Senegal, vol dir crear xarxa, unir. ONG Diapo es va crear al 2012 per fomentar projectes esportius de l'infància adreçat a nens amb dificultats econòmiques i socials.
En aquest projecte el Centre d’ Esports Manresa i col·labora de forma activa i desinteressadament des que es va iniciar l'escola de futbol.
Ja hem jugat algunes vegades amb ells i em sembla genial la tasca que fan amb aquesta canalla.




10 de febrer de 2016

Un drone ens acosta a la guerra de Siria

Sembla un escenari de pel·lícula.
La guerra té la cara molt freda, em deien una vegada per mail un matrimoni de Síria,...

9 de febrer de 2016

Converses infantils

Converses infantils


Saber escoltar als infants és bàsic per entendre el que volen dir i s'expliquen la mar de bé!!
Aquest cap de setmana, l'Isaac i un amic seu, m'han posat per la banda baixa 116 anys (Creieu-me,... de veritat que no els aparento!


- (Ell) A quin any vas nèixer? 
- (Jo) A veure si ho endevines,... 
- (Ell) Al mil nou-cents,... no, no espera,... al mil vuit-cents,...

21 de gener de 2016

Wonder a la classe

Wonder a la classe

Ahir a les 7 del matí com de costum, cafè amb llet, entrepà i diari,... potser el periodico, l'sport,... depèn del dia.
Vaig tenir el diari als dits i no vaig reconèixer a aquest company blogger.
Quan soc despistat i em defineixo així ho dic amb totes les conseqüències,...
Comparteixo aquest article del blog de l'August, que us recomano seguir.

El professor August García destaca l'agilitat lectora, 
l'humor i els diferents punts de vista com a claus de l'èxit 
No treballa el llibre de forma acadèmica, el llegeix i fa preguntes als alumnes


Bullying Infantil Escolar

Bullying Infantil Escolar


Professionalment no em dedico a l'ensenyança ni tampoc a la sanitat, però passo una gran part del meu temps laboral envoltat de xiquets que per un motiu o altre necessiten ajuda d'un professional mèdic.
Escolto històries, instants que la vida t'arranca el somriure sense previ avís, infàncies que ja estan condicionades a créixer amb certes dificultats, per motius escolars ja sigui bullying o no, separacions o complicades relacions entre pares, familiars, entorn, etc... la vida mateixa s'encarrega de possar-nos a nosaltres mateixos certes dificultats.
I del que he après és a escoltar, generalment ja escolto més que no pas parlo i per això sempre m'agrada estar a la segona fila i si potser a la penúltima encara millor, és el que tenim els observadors de la vida.
Quant el petit de casa em diu, que no vol anar a l'escola, com és la novetat d'aquest any, doncs em preocupa, intento parlar-hi, (no vull dir convèncer de res) escoltar,.... escoltar per saber que em vol dir, per conèixer el motiu que no el motivi anar a l'escola, un lloc on passa gran part del seu dia si no hi va a gust, doncs és per començar a posar fil a l'agulla, però sense haver de passar per l'embut.

Avui llegeixo aquesta trista notícia, faig difusió doncs així ho han volgut fer aquests pares als mitjans,... és el que us deia al principi que la vida t'arranca el somriure, sense previ avís.



6 de gener de 2016